El govern balear, el consell, els municipis, passant per totes les organitzacions públiques i privades que, en l’àmbit d’Internet, desenvolupen la seva tasca sota les marques de destí turístic, que comercialitzen en forma del producte Illes Balears. Aquestes marques no corresponen només a un producte de consum format d’elements tangibles (hotel, dietes...) i intangibles (serveis, transports...), si no que a més d’uns recursos relacionats amb la natura, la història, les infrastructures, el desplaçament o la mateixa població resident, estan carregades d’un valor simbòlic - social molt important. El valor de la marca actua com a integrador, es per això que cal un diagnosi de com afecta la marca turística a la imatge pròpia que tenen els residents per tal de transmetre un missatge coherent.
“En la política de comunicació amb els públics interns s’ha de tenir especial consideració en dos àmbits claus; la gestió de la informació i la consolidació de vincles amb els principals actors y col·lectius de l’organització.”
La responsabilitat pública es deriva de la gestió bàsica de l’organització; la responsabilitat social , en canvi, emmarca allò que es deriva de la capacitat que te l’entitat de desenvolupar rols i , per tant, influenciar a la societat que l’envolta. La responsabilitat social es desenvolupa per influència d’un entorn social més ampli i incideix en temàtiques d’interès general que transcendeixin la pròpia raó social de l’organització. En el cas dels municipis trascendeix la gestió dels serveis i el compliment de les promeses electorals i en les empreses la seva activitat comercial.
Per altra banda, no s’entendria una organització que estableixi compromisos socials, sense haver correspost els compromisos interns i seria contraproduent que una entitat utilitzés un llenguatge diferent davant del seu principal nucli d’opinió. De la mateixa manera que no es pot entendre un destí turístic que transmet una imatge amb la que no s'hi identifiquin els pròpis residents.
Per altra banda, no s’entendria una organització que estableixi compromisos socials, sense haver correspost els compromisos interns i seria contraproduent que una entitat utilitzés un llenguatge diferent davant del seu principal nucli d’opinió. De la mateixa manera que no es pot entendre un destí turístic que transmet una imatge amb la que no s'hi identifiquin els pròpis residents.
Les noves tecnologies de la informació permeten nous models de participació on crear una cultura organitzativa sòlida i establir un estil propi per tal d’alinear els objectius individuals amb els col·lectius.
Bibliografia:
- Ordeix, E. (2006) La gestió del compromís: construir la identitat i els valors a les organitzacions a partir de les relacions públiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario