La imatge turística de les Balears es construeix en base a un referent real conformat per l’espai físic o geogràfic que ocupen, la seva població i les característiques ambientals , econòmiques, i socioculturals que hi existeixen. Aquesta imatge pot coincidir o no amb la pròpia dels resident en una determinada regió, ja que en el procés de comercialització del producte s’idealitza allò més explotable i es selecciona tot allò que és turísticament rentable del que no, en un constant procés d’adaptació a les tendències del mercat. En aquest procés de creació de la imatge turística, el destins es distorsionen i les característiques reals es difuminen, en un fenomen que autors com Umberto Eco defineixen com hiperrealitat. Aquest fet es produeix degut a que la imatge turística gestionada per múltiples i diversos agents ha de mirar de satisfer al major nombre de turistes per tal de subsistir en el mercat de l’entreteniment l’oci i el temps lliure, cada cop més competitiu.
També Vicente Verdú analitza els nous models de turisme com a generadors de realitat en el que anomena el capitalisme de ficció, on “les ciutats deixen de ser contenidor per a convertir-se en objecte. Les ciutats s’autoexalten... es reconstitueixen en un espai teatral. No importa la vida que hi subsisteixi, per que fins i tot aquests nuclis de residents esdevenen extres de la pel·lícula que presencia la remesa turística. Una corrent tan poderosa que escampa múltiples punts de vista contaminants, a partir del quals, més tard o més prest, la ciutat acaba per trastocar el seu aspecte per atendre a les visites ” No és sempre llavors el destí el que atreu al turista, si no que es el turista el qui demana al destí que es desprengui de la seva realitat i respongui a la fantasia.
Bibliografia:
També Vicente Verdú analitza els nous models de turisme com a generadors de realitat en el que anomena el capitalisme de ficció, on “les ciutats deixen de ser contenidor per a convertir-se en objecte. Les ciutats s’autoexalten... es reconstitueixen en un espai teatral. No importa la vida que hi subsisteixi, per que fins i tot aquests nuclis de residents esdevenen extres de la pel·lícula que presencia la remesa turística. Una corrent tan poderosa que escampa múltiples punts de vista contaminants, a partir del quals, més tard o més prest, la ciutat acaba per trastocar el seu aspecte per atendre a les visites ” No és sempre llavors el destí el que atreu al turista, si no que es el turista el qui demana al destí que es desprengui de la seva realitat i respongui a la fantasia.
Bibliografia:
- Verdú Vicente. (2003) El estilo del mundo La vida en el capitalismo de ficción. Editorial anagrama. Barcelona
- Martín de la Rosa, Beatriz. La imagen turística de las regiones insulares: las islas como paraiso. Cuadernos de turísmo, 11 (2003), 127-137
No hay comentarios:
Publicar un comentario