Història del blog

Vaig estar estudiant a l’Escola superior de Relacions Públiques i vivint a Barcelona durant cinc anys i va ser genial, tant que fins i tot hi va haver un moment en el que vaig haver-me de plantejar viure-hi de manera definitiva. Però les coses a vegades són complicades i cada decisió implica una renúncia. En aquells moments vaig fer una llista dels avantatges i els inconvenients de les dues opcions que tenia, Mallorca i Barcelona. Finalment estic vivint a Mallorca.

Penso que tothom fa les seves pròpies llistes mentals en algun moment per prendre decisions. I precisament la tècnica del diferencial semàntic que faig servir en la investigació s’assembla a aquestes llistes mentals, ja que permet comparar, classificar, jerarquitzar, i a més generalitzar sobre certs fenòmens que tenen a veure amb els sentiments i que resulten essencials per a la pressa de decisions. Aquestes decisions poden ser més o menys importants, però sempre inclouen aquestes implicacions personals. Una de les coses negatives de tornar a Mallorca era el tema del treball de fi de carrera. Estant a Barcelona tenia un contacte amb professors, companys, i possibles col·laboracions que jo considerava una avantatge a l’hora de realitzar el treball. Però per altra banda, també volia realitzar aquest projecte en l’àmbit d’Internet, degut a que les pràctiques que vaig realitzar primer a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i després a Tupatrocinio.com em resultaren d’ allò més enriquidor per posar-me en contacte directe amb aquesta revolució de la comunicació del nostre temps. És per això que he creat aquest blog; per realitzar el meu treball en l’àmbit d’Internet i per mantenir el contacte amb els professors, amb el meu tutor Enric, i amb els companys, amic, familiars i col·laboradors amb els que vull compartir la realització d’aquest projecte.

A més, des de aquest blog podeu, i us agrairia que accediu al qüestionari i participeu en la investigació.

Enquesta en Català
Encuesta en Español

Survey in English

Impacte cultural 2

Ja hem parlat de que la imatge turística creada pot no coincidir amb la imatge real de l’entorn en promoció i que aquesta s’adapta al mercat. Això implica canvis en l’entorn físic – natural, i també en determinats costums, comportaments o tradicions que en alguns casos passen de l’àmbit privat al públic o comercial.
Per altra banda els propis sistemes d’oci generen espais diferenciats segons funcionalitat i usuaris, imposant models en torn als quals es desenvolupen tota una sèrie d’infrastructures (públiques i privades) d’allotjament, recreació, comunicacions... Quan hi ha una dissociació entre allò local i allò forà es pot produir rebuig al turista que es el qui representa al sistema que els trabuca.

En altres casos es produeix una revalidació – invenció – representació de rituals, alimentació... que es revisen en un intent de reafirmar la identitat local en front al turista i que es produeix quan els amfitrions mobilitzen els seus recursos i la seva cultura cap al turisme, convertint allò quotidià, o la seva còpia, en part de la imatge creada.
En ambdós casos hi ha un solapament de la realitat.

També és evident que quan viatgem anem carregats d’estereotips particulars, socio-culturals i els creats per a nosaltres com a turistes. Però també els residents contemplen als visitants a través de filtres que simplifiquen i ofereixen pautes de comportament segons una categorització. De tal manera que depenent de la freqüència i familiaritat en els contactes es produeix una paral·lela i gradual deshumanització. Per una banda els residents deshumanitzen al turista que perden els seu caràcter de persona en quant a recurs explotable i alhora els turistes cap als residents que esdevenen integrants en el sistema com a recurs estereotipat pels visitants.

L’actitud entre residents i turistes pot estar influïda per el grau de dependència econòmica del turisme (que en el cas de les Balears es molt important); el grau de compromís en la presa de decisions; el nivell de coneixement i contacte amb els turistes; i el grau de desconnexió a nivell social-intergeneracional entre la població local (menor reconeixement simbòlic de l’àrea).

La imatge comercial creada a partir de percepcions reals de l’entorn-destí, és un punt en el que es pot incidir per tal de minimitzar o prevenir els impactes del sistema turístic.
També els sistemes de informació i actuacions puntuals d’informació i dinamització poden afavorir la percepció de l’entorn com a propi, la qual cosa no només millorarà la qualitat de vida, si no que també promourà l’àrea coma destí.

Bibliografia:

• Santana Talavera. A. (1994 ) Prevención de efectos no deseados y su relación con la imagen vendida en la implantación del sistema turístico. Guize, 1:11-23. Antropologia y Turismo

Ja podeu participar en la investigació que estic realitzant a través de l'enllaç que trobareu a la part inferior del blog, o directament a:

http://www.e-encuesta.com/answer.do?testid=770

Només són dos minuts i entre tots els que hi participin, sortejaré un regal sorpresa. Estigueu pendents del blog i sabreu quin és el fantàstic regal que tinc preparat!

Arribades i perfil del turista. Característiques (2)

El Govern de les Illes Balears publica les seves dades turístiques el primer mes de l’any següent, des del CITTIB, centre certificat per l’OMT. Aquest informe anual recull les principals variables turístiques de l’arxipèlag durant l’any: entrada de turistes, ocupació dels establiments turístics, estades turístiques, perfil dels visitants, anàlisis de segments, ocupació laboral en el sector i una completa estadística de l’oferta tant d’allotjament com de restauració. Es tracta d’un anuari de caràcter genèric, que aporta dades completament actualitzades de les Illes Balears.

A les Balears van arribar l’any passat 12.577.829 turistes, dels que 9.776.94 eren estrangers i 2.801.735 eren de nacionalitat espanyola. La gran majoria d’aquests turistes (9.395.996) es van rebre a Mallorca que és amb diferencia la que més turistes rep, seguida de les Pitiüses, Eivissa i Formentera amb un total de 1.670.119 turistes.

Durant els mesos d’estiu és quants més turistes arriben, sobretot a l’agost quan coincideixen les principals afluències turístiques d’estrangers i turistes espanyols, amb un total de 2.102.551 turistes el que suposa un 16,7 % del total del turistes que arriben durant tot l’any, tot i que any rere any la tendència és a la desestacionalització i aquesta tendència es nota sobretot en el mercat espanyol on la corba disminueix en la baixada del mesos d’hivern, novembre, desembre, gener, i febrer són els mesos en que menys turistes arriben. Per això la taxa d’ocupació passa de ser del 95% (en un 100% de planta oberta) al 43,3% al desembre i al gener (en un 10% i 12,4 respectivament de planta oberta).

L’ estada mitja del turista que arriba a les Balears és de 11,3 dies i si n'hem de fer un retrat robot segons el perfil del turista de IBATUR, diríem que el turista que arriba a les illes, és molt probablement un individu de 30 a 45 anys que viatja amb la parella o amb la família i que s’allotjarà en un hotel o apartament de 3 a 4 estrelles a la costa de Ponent de Mallorca, Eivissa o Palma, amb un paquet turístic de viatge i allotjament contractat directament en l’agència de viatges dos mesos abans. Aquest individu tipus ve segurament de vacances i si ha de realitzar alguna activitat deportiva aquesta pugui ser nautica, golf (molt especialment en temporada baixa) o ciclisme.

Impacte econòmic del turisme. Característiques (1)

Des de les institucions existeix l’objectiu i la necessitat de consensuar el posicionament turístic com a part d’una estratègia d’unitat i convergència entre tots els membres de la societat mitjançant una major comprensió, autoestima i complicitat del conjunt de la societat en favor del sector i de les persones. Aquesta necessitat ve determinada per l’enorme consciència que hi ha de la realitat econòmica de les Illes Balears degut en gran part als nombrosos estudis econòmics envers al turisme que s’han realitzat en aquest entorn que bé es pot qualificar de molt especialitzat. I així es reflecteix en la gran quantitat d’institucions que amb caràcter públic o privat i a diferents nivells institucionals tenen com a objectiu vetllar pel seu bon desenvolupament. És els cas del Centre d’Investigacions Turístiques i Tecnològiques depenent de Inestur (Institut d’Estudis Turístics) que realitza investigacions puntuals i també les molt importants arribades de turistes, tots segons els paràmetres de la Organització Mundial de Turisme i que són de gran utilitat pel sector.

D’entre aquests estudis destaca el recent informe, elaborat per Exceltur, d’Impacte econòmic del turisme sobre l’economia i el treball (Impactur) que analitza els principals efectes sobre del turisme i els seus diferents indicadors.
Segons aquest estudi les Illes Balears és la comunitat on més pes té el turisme dins l’estructura productiva, molt per sobre de la mitja nacional. De fet, al 2005 l’aportació del turisme al PIB a nivell nacional es va situar , segons la CSTE (Cuenta Satélite del Turismo de España) en 11%, mentre que aquí s’estima la contribució del turisme en l’economia balear al 48% per al 2006, en una suma dels efectes directes i indirectes. També destaca el grau d’ especialització a les Balears on el PIB turístic suposa el 10,6% del PIB turístic nacional, en un país molts cops anomenat potència turística. A més a més, del total de la feina vinculada a l’activitat turística a les Balears , el 49,9% es genera en diferents rames que l’ INT defineix com característiques del turísme.
La rama d’activitat amb major concentració de llocs de treball és la d'Hotels i similars, que suposen 35.508 persones, el 23,0% del total dels llocs de treball relacionats amb el turisme en les diverses illes, amb un efecte multiplicador que fa que altres sectors no característics, com el comerç, també creixin; ja que per cada 100 llocs de feina creats directament en el sector turístic, s’en generen 43,5 indirectament en altres sectors de l’economia de les Illes.
La demanda turística de les Balears que està integrada pel consum interior, la Formació Bruta de Capital (Inversió) i el Consum Col·lectiu de les Administracions Públiques, ascendia al 2006 a 13.463 milions d’euros segons els resultats obtinguts en l’estudi Impactur.
En consum turístic, la despesa realitzada en bens i serveis dels estrangers (73,8%) i espanyols (15,5%) durant els seus viatges i excursions per la comunitat, s’eleva a 88,9% i posa en relleu el pes dels ingressos pels turistes estrangers i espanyols no residents com a principal component de la demanda turística a les Balears però també destaca la importància creixent del consum turístic dels residents dins de les Illes.
Amb aquestes dades resulta fàcil fer-se a la idea de en quin grau aquesta activitat econòmica afecta al conjunt de la societat de les Illes Balears en quan suposa per a la majoria de persones la principal font de riquesa i desenvolupament econòmic i social.

El producte turístic

Un producte turístic, com el de les Illes Balears, és una combinació d’elements tangibles, per a satisfer unes necessitats, i intangibles, una promesa. Llavors, el consumidor del producte turístic percep un valor en l’oferta que coincideix amb les necessitats bàsiques a cobrir i que tenen bàsicament un valor funcional. Però a un nivell més personal hi ha un valor simbòlic social associat a la imatge de marca, la promesa o el valor d’aquell lloc i que esdevé molt important en el context de la comunicació en les pàgines web.

El sector turístic i dels viatges ha estat capdavanter en la utilització comercial de les noves tecnologies de la informació degut a que aquestes resolen molt be les característiques i les implicacions de la comunicació turística. Les pàgines i els portals, amb la possibilitat d’incorporar imatge i so, faciliten la materialització del producte turístic, previ a la realització del viatge ja que el consumidor del producte turístic compra essencialment una promesa. El consumidor està pagant, quasi sempre, abans de gaudir per un servei que no existeix fins que és consumit, i sense saber el benefici real que aquest li aportarà. Aquest procés està influenciat per multitud de variables internes (motivació, percepció, experiència, característiques personals, i actituds) i externes (entorn econòmic, cultural, grups de referència...); a més del producte, preu, promoció i distribució.

Degut al caràcter intangible del producte turístic, la imatge de marca en el procés de decisió de compra de productes turístics és vital per que afegeix valor a la oferta i suposa un reforç important enfront de la incapacitat d’avaluar objectivament la qualitat dels mateixos abans de consumir-los . El preu i la imatge es converteixen en els indicadors de qualitat i en les referència de compra més important.

Bibliografia:

• Chamizo, Rocio.(2003) Introducción a la comunicación turística El valor de la imagen en la comercialización de productos turísticos. Col. Textos mínimos. Universidad de Málaga

Responsabilitat social (Justificació del treball)

El govern balear, el consell, els municipis, passant per totes les organitzacions públiques i privades que, en l’àmbit d’Internet, desenvolupen la seva tasca sota les marques de destí turístic, que comercialitzen en forma del producte Illes Balears. Aquestes marques no corresponen només a un producte de consum format d’elements tangibles (hotel, dietes...) i intangibles (serveis, transports...), si no que a més d’uns recursos relacionats amb la natura, la història, les infrastructures, el desplaçament o la mateixa població resident, estan carregades d’un valor simbòlic - social molt important. El valor de la marca actua com a integrador, es per això que cal un diagnosi de com afecta la marca turística a la imatge pròpia que tenen els residents per tal de transmetre un missatge coherent.

“En la política de comunicació amb els públics interns s’ha de tenir especial consideració en dos àmbits claus; la gestió de la informació i la consolidació de vincles amb els principals actors y col·lectius de l’organització.”

La responsabilitat pública es deriva de la gestió bàsica de l’organització; la responsabilitat social , en canvi, emmarca allò que es deriva de la capacitat que te l’entitat de desenvolupar rols i , per tant, influenciar a la societat que l’envolta. La responsabilitat social es desenvolupa per influència d’un entorn social més ampli i incideix en temàtiques d’interès general que transcendeixin la pròpia raó social de l’organització. En el cas dels municipis trascendeix la gestió dels serveis i el compliment de les promeses electorals i en les empreses la seva activitat comercial.

Per altra banda, no s’entendria una organització que estableixi compromisos socials, sense haver correspost els compromisos interns i seria contraproduent que una entitat utilitzés un llenguatge diferent davant del seu principal nucli d’opinió. De la mateixa manera que no es pot entendre un destí turístic que transmet una imatge amb la que no s'hi identifiquin els pròpis residents.

Les noves tecnologies de la informació permeten nous models de participació on crear una cultura organitzativa sòlida i establir un estil propi per tal d’alinear els objectius individuals amb els col·lectius.

Bibliografia:

• Ordeix, E. (2006) La gestió del compromís: construir la identitat i els valors a les organitzacions a partir de les relacions públiques.

Noves necessitats de mercat (Justificació del treball)

El destí com a producte ofereix una sèrie d’ofertes individuals que són percebudes com un tot. El destí en una concepció ample inclou els recursos relacionats amb la natura, la història, les infrastructures i el desplaçament. Per tant la gestió del destí com a producte turístic correspon a molts agents (públics i privats) ja que son moltes les variables.
La necessitat de crear una cultura corporativa sòlida davant un mercat canviant i globalitzat ha fet que es desenvolupin activitats destinades a la construcció social de la marca, a la definició de valors i a la millora de la participació interna, entre d’altres qüestions.

La construcció de la cultura organitzativa es pot entendre com a element bàsic per preservar la bona receptivitat social de les organitzacions amb els efectes sobre el mercat que això suposa.

• Diferenciació a través del valor de la marca VS Estandardització dels productes turístics
• Posicionament en el mercat
• Desestacionalització

En aquesta situació la imatge creada en torn a les entitats, les activitats que s’hi desenvolupen, i els productes que es comercialitzen, actuen com a element motivador en el procés de compra, incorporant credibilitat i garantia. Per que el posicionament és l’únic indicador objectiu de qualitat quan no hi ha experiència prèvia. D’aquí la importància de la investigació de la imatge de marca a Internet des d’on cada cop més es produeix la fase de recerca d’informació, comparació i elecció de destí turístic.

Arranz, Juan Carlos. (1997) Gestión de la Identidad Empresarial. Ediciones gestión 2000 S.A. Barcelona

Ordeix, E. (2006) La gestió del compromís: construir la identitat i els valors a les organitzacions a partir de les relacions públiques.

Impacte cultural del turisme (Justificació del treball)

La imatge turística de les Balears es construeix en base a un referent real conformat per l’espai físic o geogràfic que ocupen, la seva població i les característiques ambientals , econòmiques, i socioculturals que hi existeixen. Aquesta imatge pot coincidir o no amb la pròpia dels resident en una determinada regió, ja que en el procés de comercialització del producte s’idealitza allò més explotable i es selecciona tot allò que és turísticament rentable del que no, en un constant procés d’adaptació a les tendències del mercat. En aquest procés de creació de la imatge turística, el destins es distorsionen i les característiques reals es difuminen, en un fenomen que autors com Umberto Eco defineixen com hiperrealitat. Aquest fet es produeix degut a que la imatge turística gestionada per múltiples i diversos agents ha de mirar de satisfer al major nombre de turistes per tal de subsistir en el mercat de l’entreteniment l’oci i el temps lliure, cada cop més competitiu.

També Vicente Verdú analitza els nous models de turisme com a generadors de realitat en el que anomena el capitalisme de ficció, on “les ciutats deixen de ser contenidor per a convertir-se en objecte. Les ciutats s’autoexalten... es reconstitueixen en un espai teatral. No importa la vida que hi subsisteixi, per que fins i tot aquests nuclis de residents esdevenen extres de la pel·lícula que presencia la remesa turística. Una corrent tan poderosa que escampa múltiples punts de vista contaminants, a partir del quals, més tard o més prest, la ciutat acaba per trastocar el seu aspecte per atendre a les visites ” No és sempre llavors el destí el que atreu al turista, si no que es el turista el qui demana al destí que es desprengui de la seva realitat i respongui a la fantasia.


Bibliografia:

• Verdú Vicente. (2003) El estilo del mundo La vida en el capitalismo de ficción. Editorial anagrama. Barcelona
• Martín de la Rosa, Beatriz. La imagen turística de las regiones insulares: las islas como paraiso. Cuadernos de turísmo, 11 (2003), 127-137